Un dels principis inspiradors del CSSBcn és la proximitat en la prestació dels serveis socials, principi que ha d'estar present en el desenvolupament de totes les seves funcions.

Segons el Decret 113/2006, de 25 d’abril, de constitució del Consorci del CSSBcn, té assignades les següents funcions:

• Elaborar la planificació general en matèria de serveis socials a l’àmbit del municipi de Barcelona, l'aprovació de la qual correspon al Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya.
• Proposar al Govern de la Generalitat la reglamentació de les entitats, els serveis i els establiments, públics i privats, que presten serveis socials en el municipi de Barcelona.
• Programar, prestar i gestionar els serveis socials d’atenció especialitzada d’abast superior, que impliquen funcions de valoració, diagnòstic, tractament, suport o rehabilitació.
• Organitzar la informació a la ciutadania i proporcionar el suport informatiu, d’avaluació i estadístic a les tasques ordenadores i planificadores dels serveis socials.
• Emetre informe pel que fa a les sol·licituds relatives a l’atorgament de subvencions i convenis formulats per la Generalitat de Catalunya o l’Ajuntament de Barcelona amb l’Estat o altres entitats públiques o privades que afectin el municipi Barcelona, en l’àmbit funcional del Consorci.

El Consorci també pot tenir altres competències en funció de les delegacions que puguin realitzar les administracions consorciades.

Què fem?

El Consorci de Serveis Socials de Barcelona gestiona i supervisa els serveis d’acolliment per a supervivents de la violència masclista, que requereixen d’un espai de  protecció, acolliment  i recuperació de la violència tot vetllant per la seva autonomia. Els serveis proporcionen atenció les 24 hores els 365 dies de l’any a través d’equips multidisciplinaris.

D’acord amb la llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a l’eradicació de la violència masclista, es garanteix el conjunt de drets per restituir el projecte de vida de les dones i els seus infants que han patit o pateixen violència masclista en forma de serveis d’atenció i acolliment d’urgències, serveis d’acolliment i recuperació, així com de serveis substitutoris de la llar.

L’objectiu dels recursos residencials és l’acolliment i recuperació integral de les dones i dels fills i filles a càrrec que hagin hagut de marxar del domicili i no disposin de recursos personals i/o econòmics per fer front a aquesta situació. L’accés de les supervivents a aquest servei es fa a través de la derivació del Servei d’Atenció i Recuperació i Acollida de l’Ajuntament de Barcelona, els Centres d’Atenció i Seguiment a les drogodependències, el Servei d’Atenció Socioeducativa per a l’abordatge integral del treball sexual i la Unitat Tràfic d’Éssers Humans.

Aquest espais ofereixen a les dones i als seus fills i filles un espai de protecció, acolliment, convivència amb diferents nivells d’atenció socioeducativa en funció de les necessitats de cada una de les persones ateses.

Per motius de seguretat, les dades relatives a la ubicació territorial d’aquests serveis són confidencials.

Actualment, el Consorci de Serveis Socials de Barcelona s’encarrega de la gestió directa d’una Casa d’acolliment de llarga estada, la supervisió i gestió del 8 pisos d’acolliment per a persones supervivents del Tràfic d’éssers humans i 7 pisos d’autonomia per a dones que han patit violències masclistes.

S’ofereixen un total de 100 places en aquests recursos: 27 a la casa d’acollida, 26 a pisos amb suport per a víctimes del tràfic  d’essers humans, 34 places a pisos d’autonomia i  13 places a pisos amb suport per a dones que presenten addiccions.

Aquesta supervisió es concreta en la supervisió de l’execució dels contractes, el seguiment de la documentació tècnica, l’establiment de protocols de coordinació amb altres agents, la participació en les xarxes de col·laboració de l’àmbit i la formació dels equips professionals.

A més de supervisar i donar suport als recursos, tant respecte a les incidències de les persones que hi viuen o les dificultats que poden sorgir, també facilita recursos i comparteix l’anàlisi i resolució de les situacions més urgents.

El CSSBcn també impulsa i participa en projectes de recerca i en tots els espais de coordinació institucional que impliquen posada en comú de l’expertesa de professionals de l’àmbit, per poder generar coneixement i propostes de millora a nivell institucional.

El Consorci forma part de projectes de recerca tant propis com en col·laboració amb altres administracions: desenvolupament del sistema d’indicadors propi per als recursos residencials per a dones que pateixen violència masclista; seguiment de la implementació del Protocol RVD de l’Ajuntament per valorar el risc d’una dona que es troba en situació de violència masclista; planificació de l’atenció a adolescents que viuen violència masclista amb el dispositiu públic de serveis socials de la ciutat i planificació de la intervenció amb els fills i filles de dones que han patit violència masclista a Barcelona.

SERVEIS RESIDENCIALS PER A DONES i llurs fills i filles en situació de vulnerabilitat DE LA CIUTAT DE BARCELONA GESTIONATS PEL CSSBCN

1. Casa d’Acollida per a dones que han patit violència masclista

La Casa d’Acollida per a dones i als seus fills i filles és un servei residencial temporal que té com a objectiu oferir un espai d’acollida i convivència per a les dones i les seves filles i fills que han viscut situacions de violència masclista i que no disposen d’una xarxa familiar i/o social de suport prou segura. La Casa d’Acollida proporciona un entorn de seguretat físic i emocional i una atenció integral a les seves necessitats, es promou un treball personal i en grup per recuperar l’autonomia, l’autoestima, la valoració personal i una relació materno-filial satisfactòria.

2. Pisos d’acollida per a persones víctimes del tràfic d’éssers humans

Els pisos amb suport per ha persones supervivents del tràfic d’éssers humans ofereixen un espai de seguretat on es realitza un seguiment social de les persones acollides, desenvolupant plans de treball en funció del nivell d’autonomia que presenten.

3. Pisos d’autonomia  per a dones que han patit violència masclista

Els Pisos d’autonomia per a dones que han patit violència masclista i els seus fills i filles són centres residencials especialitzats sense suport professional continuat que ofereixen atenció socioeducativa. Són un recurs per a realitzar un procés de recuperació. Aquest procés les permetrà, en un curt termini, viure de manera independent portant a terme un projecte de vida sense violència.

4. Pisos per a dones víctimes de violència masclista amb consum de tòxics

Els pisos tenen com a objectiu donar resposta a les necessitats del tractament residencial derivades de la intersecció de les problemàtiques de la violència masclista i les addiccions a les dones i els seus fills i filles. Es presta atenció integral a les dones soles o amb els seus fills i filles que requereixen un espai d'intervenció integral on s'abordi la situació de violència masclista i consum de Tòxics en un entorn segur.

El Consorci de Serveis Socials de Barcelona (CSSBcn) és un ens públic constituït per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona que exerceix les funcions, a la ciutat,  de programar, prestar i gestionar els serveis socials d’atenció especialitzada d’abast superior, que impliquen funcions de valoració, diagnòstic, tractament, suport o rehabilitació.

L’objectiu principal és oferir uns serveis de qualitat per a la ciutadania amb els recursos adequats a les seves necessitats, així com adaptar-se a les noves realitats i reptes que presenten.

Per això, el CSSBcn treballa per la millora de la gestió dels seus centres i serveis des de la proximitat i a la recerca d’una millor qualitat i eficiència. L’enfortiment de la participació, la innovació o la cooperació (entre institucions i entitats) són línies de treball permanent del Consorci.

Principalment, el CSSBcn gestiona la totalitat dels recursos residencials de la ciutat al servei de la infància i l’adolescència, les persones amb discapacitat, i les dones, així com diversos recursos residencials de joves i persones amb drogodependències.

El Consorci també forma part del sistema d’informació i atenció a la ciutadania sobre autonomia personal i dependència de la ciutat de Barcelona.

Què fem?

El Consorci gestiona i supervisa els recursos residencials destinats a infants i adolescents tutelats per la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència (DGAIA) a la ciutat de Barcelona.

Aquests recursos es concreten en 6 Centres d’Acolliment (CA), d’estada limitada i transitòria; 25 Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), on resideixen temporalment infants i adolescents amb mesura administrativa d’acolliment, 1 Residència Maternal, 1 pis d’autonomia  i 3 Cases d’Infants (CI), una modalitat d’atenció que ofereix tant un lloc residencial per als infants i adolescents, com un espai d’intervenció amb les famílies.

Alguns d'aquests centres són de titularitat pròpia i d'altres pertanyen a entitats d'iniciativa social concertats amb el Consorci. El CSSBcn assumeix la gestió directa i la supervisió dels centres propis així com el seguiment, la coordinació i la supervisió de la gestió de la resta de recursos residencials.

Aquesta supervisió consisteix en acompanyar en la gestió dels equipaments i vetllar per la qualitat del recurs i de la intervenció educativa. El Consorci acompanya aquest seguiment oferint assessorament tècnic i formació. El CSSBcn també promou projectes complementaris o de tall innovador amb dos objectius essencials: aportar recursos i eines per millorar la qualitat de l’atenció i facilitar als centres la coordinació i el treball en xarxa.

El Consorci també impulsa projectes, com el programa Jo torno a casa, un servei complementari d’acompanyament als infants i adolescents i a les seves famílies, durant el procés de desinternament i acoblament de nou al domicili familiar, després d’haver estat acollits en CRAE o CA.

PLACES DELS CENTRES RESIDENCIALS PER A INFANTS I ADOLESCENTS DE LA CIUTAT DE BARCELONA GESTIONADES PEL CSSBcn

Centres d'acolliment (CA)

Són centres residencials per a l'atenció immediata i transitòria de l'infant i adolescent de zero a divuit anys que ha de ser separat del seu nucli familiar mentre es realitza el diagnòstic de la situació i es determina la mesura que cal aplicar. L'objectiu d'aquests centres és, per tant, l'observació, el diagnòstic, la guarda i l'educació en les situacions d'urgència de les persones menors en alt risc social.

Les funcions dels centres d'acolliment són dues: oferir una resposta immediata i transitòria d'acollida i protecció i exercir una funció substitutòria temporal de la família. Aquesta funció substitutòria comprèn exercir l'activitat educativa integral que l'infant o adolescent necessiti; satisfer les necessitats d’alimentació, vestuari, allotjament, higiene, descans i lleure; tenir cura de la salut física i psíquica de l'infant o adolescent; realitzar un estudi diagnòstic interdisciplinari de la situació de les necessitats de l'infant o adolescent acollit, i proposar les mesures de protecció adients (retorn a la família biològica, acolliment familiar simple o preadoptiu o acolliment en un centre).

 *centres de gestió delegada

Centres Residencials d'Acció Educativa (CRAE)

Aquests centres ofereixen a l'infant o adolescent de zero a divuit anys un recurs alternatiu a un medi familiar inexistent, deteriorat o amb greus dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques. Als CRAE s'aplica la mesura d'acolliment simple en una institució i les persones poden accedir-hi per derivació de la DGAIA.

Les funcions dels CRAE són: l’atenció integral als infants i adolescents que són ingressats per contribuir al seu procés educatiu i de desenvolupament personal; la cura de la seva salut física i psíquica, vetllant pel desenvolupament harmoniós de la seva personalitat; el disseny del projecte educatiu individual dels infants i adolescents a partir del diagnòstic o l'avaluació inicial; la coordinació amb els altres serveis i professionals que intervenen en el procés d'atenció i protecció als infants i adolescents, i la promoció, en els casos en què sigui possible, del retorn de l'infant o adolescent amb la família d'origen o, en cas contrari, l'acolliment en família extensa o aliena.

 *centres de gestió delegada 

PIS D’AUTONOMIA

Aquest pis ofereix a l’adolescent entre 16  i 18 anys  un recurs alternatiu a un medi familiar inexistent, deteriorat o amb greus dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques. El pis s’entén com un habitatge que ofereix un servei assistencial i educatiu, per als i les adolescents als quals es considera necessari iniciar un procés de desinternament progressiu per tal que assoleixin la majoria d’edat amb la capacitat de plena autonomia, tot i mantenir-se la tutela i control per part de la DGAIA.

Cases d'Infants

Aquests recursos ofereixen un servei residencial d’estada temporal per a treballar les capacitats d’infants i adolescents i de les seves famílies per possibilitar-ne el retorn o la seva emancipació.

El projecte va adreçat a la població de 4 a 18 anys en situació de risc o de desemparament i les seves famílies. S’obre la porta a infants – adolescents la família dels quals no se’n pot fer càrrec de manera temporal (guardes administratives voluntàries) o trobant-se en situació de desemparament la família s’hi acull voluntàriament (tuteles administratives), adolescents que s’hi vulguin acollir voluntàriament i infants – adolescents en situació de desemparament i acollits en Centres d’acolliment o Centres residencials d’acció educativa (CRAE) que presentin una millora en la situació familiar i un pronòstic elevat de recuperabilitat.

El projecte se sustenta sobre vuit principis: temporalitat, unitats reduïdes, implicació dels interessats en el procés, orientació a la capacitació, intervenció familiar, promoció del retorn, proximitat i treball en xarxa.

MATERNAL

La Residència Maternal és un recurs residencial que atén a mares amb els seus infants de 0 a 3 anys, on es desenvolupen programes específics destinats a noies adolescents embarassades o mares menors d’edat amb els seus fills o filles quan aquestes han de restar separades de les seves famílies d’origen. El seu projecte educatiu va encaminat a millorar en les adolescents i joves les seves potencialitats i capacitats marentals per tal que puguin desenvolupar el seu rol maternal de manera ajustada a les necessitats dels seus fills i filles, realitzant al mateix temps actuacions amb elles i les seves famílies per promoure la reintegració familiar, sempre que sigui possible, o un treball cap a la vida autònoma de la noia després del seu desinternament.